Blogia
orain

GUTUNAK.Quina nit la d´aquell dia (The Beatles o les mentides de Torramadé and friends)

JOSEP MARIA AMARGANT,Cap de Protocol de la Diputació de Girona.

En primer lloc vull deixar palès que sóc el funcionari de la Diputació de Girona que parlava amb el matrimoni Amador per ordre expressa, llacrimosa i espantada del Sr.Jaume Torramadé. A causa del rebombori creat pels fets i en constatar que per amanir-ho millor el Sr. Torramadé i alguns dels presents al ja famós sopar celebrat a Girona la nit d'inici de campanya menteixen sense cap mena de rubor, vull donar a conèixer públicament els fets de tot aquest culebró, ja que en sóc part tant per viure'l com per veure'l en primera persona.L'assumpte comença per a mi el dilluns 12 de novembre quan a primera hora del matí rebo una trucada on m'expliquen el que va succeir en la ja famosa nit gironina del 8 de novembre. Prèviament, el divendres dia 9, un alt càrrec d'UDC atura la denúncia que el matrimoni Bravo-Amador ja anava a posar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra contra el Sr. Jaume Torramadé per assetjament sexual a la Sra. Minerva Amador i pacten parlar-ho de nou el dilluns següent, ja que l'endemà dissabte no podia esclatar cap escàndol perquè el Sr. Duran-Lleida feia un míting a Salt, d'on el presumpte assetjador és alcalde.Quan truco al Sr. Torramadé a Salt per parlar amb ell i veure què havia passat -ja que alguns dels assistents al sopar ja ho anaven explicant a persones alienes (entre elles a mi mateix tant per telèfon com personalment)-, parlo amb la Sra. Rosa Pórtulas i em diu que l'alcalde estava reunit amb la Comissió d'Urbanisme. Li explico els fets i em contesta que ella no hi era quan varen passar ja que havia marxat a mig sopar perquè tenia el nen malalt (aquests fets de presumpte assetjament tingueren lloc a l'hora de les postres) i no sabia ni de què li parlava i que ho preguntaria a l'alcalde. No passen ni cinc minuts que l'esmentada senyora em truca i em diu que vagi cap a l'alcaldia de Salt ja que elSr. Torramadé vol parlar amb mi urgentment. Quan entro al seu despatx, l'espectacle era una seqüela de la pel·lícula La nit dels morts vivents, amb l'alcalde totalment abatut mig estirat al sofà, amagant-se la cara amb el braç, que quan se'l va apartar ensenyà els ulls vermells i plorosos i al seu costat asseguda la Sra. Pórtulas, totalment desencaixada. El que primer faig és preguntar-li què ha fet i ell per resposta comença a autoinsultar-se i a demanar-me que l'ajudi per sortir d'aquesta situació que li pot costar la seva carrera professional i política. Pregunto si el cap de gabinet, Sr. Ferran Padró, està al corrent i contesta que no, aleshores dic a la Sra. Pórtulas que li digui que vingui per tal d'explicar-li i quan ens quedem sols m'admet els fets i em suplica que l'ajudi i textualment em diu "quina senyora voldrà entrar a la meva consulta si aquests fets surten a la premsa". Li dic que ànims i torna a insultar-se a si mateix pel seu mal cap.Entra el Sr. Padró, li explico el cas i quan acabo li pregunto què en pensa i diu que no sap què contestar. Arribats a aquests punts, pregunto al Sr. Torramadé si ha parlat amb la Sra. Amador per tal de disculpar-se i arreglar-ho i contesta que no i que ho preparem amb el Sr. Padró. Li pregunto si té el telèfon i tot seguit li truca i concretem una trobada per les 18 h a la cafeteria Viena de Salt. Quan arribem la Sra. Amador es posa a plorar tota l'estona i a tremolar, li diem que es calmi i que jo personalment em comprometo que el Sr. Torramadé es disculparà amb ella ja que m'ha dit que està totalment disposat a fer-ho. Ens demana que el que vol és plegar i que fem arribar a UDC que l'apuntin a l'atur per tal de no veure mai més al Sr. Torramadé ja que no vol que ni ella ni el seu marit passin vergonya davant la gent de Salt. Ens explica amb tota mena de detalls els tocaments a què va estar sotmesa (la major part per sota la taula) i quedem que jo sigui l'interlocutor d'ella amb el Sr. Torramadé ja que no es fia de ningú i tot seguit ens ensenya la quantitat de trucades de suport de gent del seu partit que ha rebut. Tornem a l'ajuntament i expliquem al Sr. Torramadé la conversa i és quan comença a preocupar-se de com ho explicarà a la seva família. En parlem i aproximadament a les 21 h deixem el Sr. Padró, el Sr. Torramadé i jo mateix l'ajuntament ja que havia quedat per instruccions d'ell a les 22 h amb un càrrec d'UDC per veure com s'encara la situació ja que com ens va dir ell no es veia amb cor de parlar amb ningú. Quan arribem a l'aparcament de l'ajuntament ens abraça i es posa a plorar dient-nos que li sap molt greu la decepció que com a persona ens ha produït i que no el deixem sol, li contestem que l'ajudarem tant com sigui possible i marxo cap a la reunió esmentada. A mitjanit, li envio un missatge per explicar-li el contingut i quedem per parlar quan es produís alguna notícia.El dijous al matí el Sr. Josep M. Bros, cap del gabinet del president de la Diputació, em convoca urgentment al seu despatx i em comunica que la Sra. Amador ha trucat al Sr. Font d'UDC de Barcelona i que vol la liquidació del seu contracte. Li pregunto d'on ha tret la informació i contesta que és amic personal del Sr. Rafael Entrena, l'advocat que va assistir a la reunió del dimarts i que li havia dit ell. Entrem plegats al despatx del president on ja hi havia la sempre present Sra. Rosa Pórtulas i el Sr. Torramadé, que em pregunta què s'ha de fer, i li contesto que parlar altra vegada amb la Sra. Minerva Amador i em diu que ho faci jo. Truco des del seu despatx a la persona d'UDC que m'ha fet de nexe d'unió amb ella i el seu partit per tot aquest afer i li dic que he de parlar amb ella de part del Sr. Torramadé. Al cap de pocs minuts em torna la trucada i em diu que ens trobarem a les 13 h al restaurant del Tir Olímpic. El Sr. Torramadé diu que hi vagi i el mantingui informat en tot moment i que m'anirà trucant el Sr. Rafael Entrena per anar-me dirigint en la negociació, com així va succeir.La Sra. Amador es presenta amb el seu marit i es reafirma en el fet que vol plegar i anar a l'atur però que vol cobrar la liquidació del que li queda de legislatura que, segons diu, puja aproximadament a 50.000 euros i que plegarà sense parlar del tema amb ningú per no fer mal al seu partit i perquè tenia por de les represàlies del Sr. Torramadé. Quedem que el seu advocat prepararà un document de finalització de contracte i me l'enviarà el dia següent divendres dia 16 per tal que el faci arribar al Sr. Torramadé.Rebo el document i li passo al Sr. Torramadé, que està d'acord a pagar la liquidació i que no es parli mai més d'aquest tema i em pregunta com es farà per pagar ja que ell no disposa d'aquesta quantitat. Sorgeixen dues fórmules que explicaré als Tribunals si així se'm demana.El dissabte 17 torna a trucar-me la Sra. Amador per preguntar si havia rebut el document del seu advocat i és quan li comunico que ha aparegut un segon document provinent d'una persona d'UDC i em contesta que només signarà la del seu advocat, ho comunico al Sr. Torramadé tot seguit i em pregunta si tot està controlat, li dic que sí i que estigui tranquil.El diumenge al matí aproximadament a les 8.45 h m'envia un missatge per preguntar-me si aniré a l'enterrament de la mare d'un diputat de la Corporació, contesto que sí i quedem per parlar allà. Quan ens veiem, em recorda que demà dilluns s'acaba el termini que va donar l'advocat de la Sra. Amador per no presentar la denúncia i que en parlarem del que fem, el dilluns al matí, que ja em trucarà.El dilluns dia 19, aproximadament a les 10.30 del matí, em truca el Sr. Francesc de Paula Rovira, advocat de la Sra. Amador, per concretar el tema i el lloc per trobar-nos i em comenta que ha passat un mal cap de setmana ja que ha patit un atac de lumbàlgia. A continuació li responc que li diré quelcom i quedem emplaçats per tornar a parlar abans de les 15 h. A les 14.30 h aproximadament, em truca el Sr. Padró per dir-me que vagi al restaurant el Pati Verd que hi ha el president, ell i com no la Sra. Rosa Pòrtulas i el que ens ha de dir el Sr. Torramadé ja ho sap el Sr. Bros. En aquest dinar ens comenta que acaba de venir dels Mossos d'Esquadra a denunciar a la Sra. Amador per extorsió i que vol que a la tarda l'acompanyi a explicar-ho a alguns mitjans de comunicaió com a cap de Protocol i Premsa que sóc de la Diputació de Girona, la qual cosa fem de 17 a 20h més o menys. Tot seguit li comento que he de parlar amb el Sr. Rovira i contesta que ja ho faci després de dinar i així es fa.Entre visita i visita als mitjans de comunicació, li pregunto com és que ha canviat d'opinió i em contesta que li ha dit l'advocat i li recordo que en la primera i segona visita ha explicat que no recordava res del que va passar en el sopar (tal i com va recollir posteriorment algun mitjà) i que hi havia persones en aquest que ja havien explicat el que va passar a gent de fora.El dimarts dia 20 es precipiten els esdeveniments: els Mossos d'Esquadra criden a declarar la persona d'UDC que m'acompanyava en tot moment en aquest tema i a mi mateix, a les 11 h del matí i a les 17 h respectivament. Quan acaba la declaració a les 12 h aproximadament em telefona per explicar-me que el Sr. Torramadé ens havia venut i enganyat tant a ell com a mi ja que havia presentat denúncia el divendres 16 acompanyat del Sr. Padró i no el dilluns 19 que era el que ell ens va dir, tal i com ha corroborat posteriorment en declaracions als mitjans el mateix Sr. Francesc de Paula Rovira.Demano per parlar amb el Sr. Torramadé i davant d'un alt càrrec polític de testimoni li pregunto i em confirma que ho va fer el dilluns (tinc còpia de la seva declaració que em va donar ell mateix en aquesta reunió que signa la denúncia el divendres dia 16 a les 19.50 h i no el dilluns dia 19 tal com va dir-me, faltant així a la seva paraula) mentrestant em feia seguir amb les negociacions amb l'advocat de la Sra. Amador. Obviaré per respecte a les persones que puguin estar llegint aquest article, l'opinió que em mereix com a persona i com a polític fins al punt que qui ens acompanyava va acabar dient-li que ens va mentir a tots dos i que jo tenia tota la raó d'estar emprenyat.

EL GRAN SOPAR
Comparat només amb El guateque de Peter Sellers, es podria parlar del famós sopar desencadenant dels fets que ens ocupen. Personalment, no hi vaig assistir, ja que no sóc militant de cap partit i per tant no em pertocava, però sí algunes de les persones que em varen comentar els fets que succeiren. Arribats aproximadament a l'hora de les postres i mentre alguns d'ells sortien al carrer a fumar, hi va haver una mena de canvi de cadires de manera que la Sra. Amador va quedar asseguda just al costat del Sr. Torramadé, que segons testimonis del sopar (tenen noms i cognoms) que m'ho explicaren així com altres que són coneixedores del que va passar ja que els ho varen comentar alguns dels comensals, el Sr. Jaume Torramadé, en avançat estat etílic, va començar els tocaments a la Sra. Minerva Amador i a una altra senyora. És sorprenent, doncs, que personatges com el Sr. Xavier Soy, vicepresident de la Diputació (conspicu personatge tal i com el va definir el Sr. Miquel Roca en el seu moment ara fa una colla d'anys) i assistent al sopar, tingui la barra de signar i declarar públicament que no va passar res quan ho explicava en veu alta rient en el decurs del sopar com si estigués radiant un partit i que ell mateix va explicar-me els fets amb pèls i senyals per més endavant anar al restaurant El Mirador de l'aeroport on se celebrava un acte de campanya i explicar-ho als assistents (algun d'ells amb càrrec), a banda d'altres, i que quan el vaig avisar que tenia emprenyades persones d'UDC pel que explicava i que m'havien dit que li fes arribar, em va contestar que ho havia d'explicar a les persones que els ho va dir. No et sembla? Em va preguntar i la meva resposta: tu sabràs el que fas. Estic amatent per veure quan tarda a desmentir-me ja que alguna de les persones a les quals ho va comentar segurament el faran quedar vermell!És sorprenent, també, que si el Sr. Torramadé em reconeix els fets, motivats segons ell "perquè anava tan embalat que no recordo res", en la seva declaració davant dels Mossos ho negui tot.És sorprenent també que persones (a part de l'esmentat Xavier Soy que de la negació n'ha fet virtut) alguns dels presents en el ja històric sopar, ara signin que no van veure res ni que va passar res, com per exemple la regidora Sra. Rosa Pórtulas, que a mi personalment em va confirmar que no sabia res del que havia passat ja que havia marxat a mig sopar i els fets en qüestió havien passat al final.És sorprenent també que a banda d'aquestes dues persones, altres regidores afirmin amb una frivolitat preocupant que els esmentats fets no succeiren quan companys de la mateixa taula han dit públicament el contrari, i dient-ho amb una compareixença davant els mitjans de comunicació sense admetre cap pregunta, cosa que un polític mai pot fer si no ha d'amagar res perquè li resta tot tipus de credibilitat.Val a dir que, afortunadament, altres persones amb les quals els assistents al sopar ho varen comentar, i que són incapaces de mentir, la qual cosa els honora, han dit que era veritat i alguna d'elles fins i tot ho ha fet en declaració davant els Mossos d'Esquadra.Resumint, aquesta és la cronologia personal de tot aquest embolic que estic vivint en primera persona i que vaig intentar reconduir per encàrrec directe del Sr. Jaume Torramadé, tot i la traïció i engany de què he estat objecte per part d'ell, espero que s'esclareixi ràpidament pel bon nom de la Diputació de Girona, que no es mereix com a institució, dirigents que per la seva actuació personal la deshonren.Perquè recordi, Sr. Torramadé, que vostè com a bon democratacristià hauria de saber que hi ha un manament que contundentment diu: no diràs fals testimoni ni mentiràs i que Minerva és la deessa de les tècniques de guerra alhora que unes postres molt populars aquests dies en l'àmbit polític gironí: consisteix en un borratxo i una tetilla que té un començament molt dolç i un final molt amargant.

NOTA DE LA REDACCIÓN:Publicamos el contenido de esta carta dado el hecho que en la coalición Convergència i Unió estas prácticas son ocultadas en aquellos ámbitos donde les conviene,sin que especifiquemos ahora en que lugares,habiendo secciones sindicales de CCOO y UGT que lo ocultan cuando tienen conocimiento.Entendemos que acredita una práctica denunciada por ORAIN y cuenta con su interés periodístico.


0 comentarios